Peramea

L’entramat urbanístic de Peramea correspon als trets característics del que anomenem una vila closa, un tipus d’assentament agrupat i compacte tancat en ell mateix on les mateixes parets de les cases fan la funció de muralles. El nucli medieval de Peramea es disposa en dos carrers paral·lels principals, un dels quals conserva íntegra tota la façana porxada, testimoni del seu passat menestral, inclús el nom que encara mantenen algunes cases ens informa d’aquesta estructura gremial. S’accedia a la vila a través de dues portes, una a l’est i l’altra a migdia.

L’origen de la vila de Peramea està estretament lligat al del seu castell que s’alçava al nord-oest del poble al cim de la penya i que ja apareix en la documentació medieval amb el nom de “Petra Media” l’any 901, possiblement fent referència a la gran roca on s’assentava la fortificació. En sentit contrari i en direcció a migdia s’alça en un petit turó i fora del recinte emmurallat una segona fortificació, la Torre de Colomers. La seva existència estava associada al castell termenat i tenia la funció de vigilància i d’avantguarda.

Just a sota de la roca del castell hi ha l’església de Sant Cristòfol, que guarda en un altar lateral les relíquies dels Martissants. Cada 28 de desembre, pel dia dels Sants Innocents, es treu l’urna on es guarden per a que els fidels les puguin adorar. La tradició explica que el comte de Pallars les va portar de Terra Santa després d’haver sobreviscut a una creuada.

Sortint de la vila pel portal de migdia s’arriba a la plaça, on, fins fa poc, hi havia l’Om centenari declarat Arbre Monumental. Des de l’altra porta, situada al cap de la vila, s’accedeix a l’Era d’Ortega, seu del grup cultural Lo Vent de Port.

Als voltants de Peramea trobem el Dolmen de la Mosquera, monument megalític de caràcter funerari de l’Edat del Bronze. Aquest dolmen, juntament amb altres estesos pel Pla de Corts, ens informen que des de temps ancestrals aquest indret ha estat un lloc privilegiat per a l’ocupació humana.